Treball de recuperació

Tan sols la paraula nua

 Tan sols la paraula nua la teva, mai la d’un altre, la que reflecteix una vida dins d’una solitud curulla de promeses, on tot és possible. S’esvaneixen els dubtes la foscor claror es torna i els sols variants i múltiples cauen damunt cada mot, el cobreixen i donen força. Enllà d’aquest ser-hi tan precís que s’allarga en el contingut de cada paraula clara. Com ho és la poesia

MONTSERRAT ABELLÓ:

La trajectòria biogràfica de Montserrat Abelló revela una de les figures més humanes i més coratjoses de les lletres catalanes dels darrers cinquanta anys. A partir de les confessions d’ella mateixa, la semblança de Montserrat Abelló es basa en la seva vida, d’una banda, i en la seva obra de poeta traductora, de l’altra. Destaca l’època crucial que li ha tocat de viure: la guerra civil espanyola, l’exili de vint anys de durada a Xile i, després del retorn, l’exili interior sota la dictadura de Franco. Però també la resistència democràtica i l’allistament a les causes justes, en especial la defensa dels drets de les dones. El fet decisiu de la seva biografia és el naixement d’un fill amb síndrome de Down. De fet constitueix el punt d’arrencada de l’escriptura de Montserrat Abelló. Justament la semblança literària destaca aquests orígens en la vocació i els primers passos d’escriptora de Montserrat Abelló. Els segons passos són la descoberta i la traducció de Sylvia Plath. Per damunt de tot la semblança subratlla la unitat de l’obra de la poeta traductora, que disposa de competència lingüística —poc freqüent— per escriure poesia en català i en anglès. Una unitat que, en ella, elimina les distincions entre escriure poesia pròpia o poesia traduïda, perquè la Poesia amb majúscula no és divisible. Si el coratge és la qualitat humana que la semblança subratlla, la tendresa és la qualitat literària subratllada.



IV, La barca 

 La llibertat és el tirant d’ una samarreta que du l’altre, és la tecla del portàtil que prem l’ altre, és el mòbil de l’ altre. Els ulls dels altres, el cor dels altres. Potser hi ha algú que pensa que llibertat és a la mà, la mà que se li escapa i a tu et crema la pell i l’ endemà. Llibertat és una barca que t’espera al port de mar i és alçar-se i pronunciar-se, poder escollir a qui estimar. Llibertat és dir la teva, romandre en aquesta gleva on tu hi sents la llibertat. Lliure és haver estat valenta i denunciar la violència que et prohibia fer un sol pas.

ROSA MARIA ARRAZOLA