ACTIVITATS DE L'ARGUMENT

En contra de l'amor etern

Jo crec que l'amor si es etern perque no asoles l'amor es hacia una parella.

Conclusions i opinió personal:

Ahir que vam fer el debat hi habia dos grups, u el que estaba dacord amb l'amor etern i altre en contra de l'amor etern. Cada grup va defendre els seus arguments. No vam arribar a una conclusió  de quin grup el va fer millor.

• Usa els verbs anteriors per manifestar la teva opinió sobre els temes següents:

a) Els amics M'agrada els amics perque estan sempre amb tu i pots confiar, per això són molts importants.

b) La roba Em molesta que a vegades la gent es fixa avans en la roba que en coneixer a otra persona.

c) La música M'agrada la música, és interessant i entretinguda.

• Fixa’t en les afirmacions i opinions següents:

a) Digues què et sembla cada afirmació i aporta raons que defensen les teves opinions. 

- Per ser feliç cal que siguem dos o tres. 
 Se diu que quan més gent millor, pero jo crec que una persona pot ser feliç sol o amb una sola persona.

- Els nens haurien de tenir el mateix espai per a jugar que tenen els adults per aparcar els cotxes. 
Jo crec que te rao está afirmacío, estem privacitant els espais per a els adults i no hi ha espais per als xiquets en el món. Però la gent necessita els aparcaments per a deixar els seus cotxes.

- M’agradaria un camp de futbol sense entrenador. 
Això estaria molt bé, jugar a un esport sense que algú et dige que fas mal. Estaria bé jugar amb diversió i que si fas coses mal pugues divertirte.

- La bicicleta és més democràtica que no el cotxe.
Aquesta afirmació no la entenc, però crec que és molt millor la bici que el cotxe. 

• Manifesta el teu acord o desacord o posició mixta amb les afirmacions següents fent servir les estructures de més amunt: 

a) “Els millors metges del món són: el doctor dieta, el doctor repòs i el doctor alegria” (Jonathan Swift) 
Estic d'acord sobretot en l'última, no costen diners i són fàcils d'aconseguir.

b) Legalitzar les drogues és la millor manera de controlar-ne el tràfic. 
Estic en d'esacord, les droges són dolentes.

c) “Definitivament caldrà rendir-se a l’evidència que aquest món està boig” (Sacha Guitry) 
Totalment d'acord.

d) Tots tenim les mateixes oportunitats. 
D'acord, a algunes persones li costara més però seguim tenent les mateixes oportunitats.

e) “Troba el que t’encanta i fes-ho. Això et mantindrà viu, emocionat i emocionant.” (Frank McCourt).

D'acord, pot ser més d'una cosa que t'encanta.

TEXT 1

SORTIR DE CASA 

Sortir de casa, veure món, hauria de ser un pelegrinatge gairebé obligatori. Per a tothom. Haver-me embarcat recentment en aventures musicals a l’estranger m’ha fet pensar força en el que som o deixem de ser tant aquí com a fora. Com a creador de música, poder publicar un disc o fer concerts fora del teu país és importantíssim per fer carrera d’artista. Però sobretot és important perquè refresca l’acostumada i inevitable (per raons físiques) visió local del món musical. Qualsevol canvi sobtat a la vida és un bon sacseig i ajuda a apreciar les diferències i semblances entre el que ens és quotidià i el que és nou. També així ens adonem del que realment és essencial i del que és més secundari. En definitiva, el món occidental és força uniforme quant a escenes musicals. Per començar, ni els de fora són el millor del món ni el que fem nosaltres no va enlloc. De la mateixa manera, ni som la rehòstia, ni tot el que ve de fora que se’n torni per on ha vingut. 

                                                                                            Pau Guillamet, Enderrock, núm., 137. 

ACTIVITAT:

• Llegeix el text amb atenció i determina l’opinió que planteja. 

Que viatjar i conèixer el món es molt important per a la nostra vida.

• Digues quina opinió pren l’autor davant de l’opinió exposada, positiva, negativa o mixta, i justifica la resposta. 

La opinio de l'autor es positiva per que parla de lo bo de eixir  i coneixer el món.

• Assenyala els connectors del text que introdueixen els valors següents: 

a) Causa  perquè
b) afegir informació també així, sobretot
c) conclusió en definitiva

• Destria la tesi, l’argumentació i la conclusió del text. 

Tesi: Sortir de casa, veure món, hauria de ser un pelegrinatge gairebé obligatori. Per a tothom. Haver-me embarcat recentment en aventures musicals a l’estranger m’ha fet pensar força en el que som o deixem de ser tant aquí com a fora. 

Argumentació: Com a creador de música, poder publicar un disc o fer concerts fora del teu país és importantíssim per fer carrera d’artista. Però sobretot és important perquè refresca l’acostumada i inevitable (per raons físiques) visió local del món musical. Qualsevol canvi sobtat a la vida és un bon sacseig i ajuda a apreciar les diferències i semblances entre el que ens és quotidià i el que és nou. També així ens adonem del que realment és essencial i del que és més secundari.

Conclució: En definitiva, el món occidental és força uniforme quant a escenes musicals. Per començar, ni els de fora són el millor del món ni el que fem nosaltres no va enlloc. De la mateixa manera, ni som la rehòstia, ni tot el que ve de fora que se’n torni per on ha vingut. 

 TEXT 2

Sempre tenim tendència a pensar que la humanitat progressa constantment. Però aquesta idea és la herència del segle de la il•lustració i realment necessita uns quants matisos. Si ens fixem en la comprensió científica que tenim del món, efectivament hi ha un progrés innegable. Però hem avançat pel que fa als valors i a la conducta moral? Hem millorat la manera de tractar la natura? Durant els últims decennis hem maltractat el planeta i hem posat en perill el més essencial: la supervivència de l’espècie humana. Volem dominar la natura, però en realitat l’esclafem... De vegades penso que, segons com, la filosofia dels indis d’Amèrica, dels boiximans del sud de l’Àfrica o dels aborígens australians era superior a la nostra... Quan els primers colons europeus van arribar a Austràlia, van preguntar als aborígens: “A qui pertany aquesta terra?” Els aborígens no van trobar cap resposta. No coneixien aquest concepte: per ells, la terra no tenia propietari. En aquella cultura, els homes pertanyen a la terra i en són una part integrant, igual que els animals i els arbres. Ni més ni menys. És un concepte magnífic, individual que impregna sempre el nostre comportament. Em sembla que, si ens poséssim a aprendre d’aquestes cultures tradicionals i a extreure lliçons de la memòria dels nostres avantpassats, hi guanyaríem. 

                                                            André Langaney i d’altres, La història més bella de l’home

•  Llegeix el text i fes les activitats següents: 

a) Indica’n l’estructura i assenyala quin tipus de posició argumentativa presenta. 

Tesi: Sempre tenim tendència a pensar que la humanitat progressa constantment. Però aquesta idea és la herència del segle de la il•lustració i realment necessita uns quants matisos. Si ens fixem en la comprensió científica que tenim del món, efectivament hi ha un progrés innegable. Però hem avançat pel que fa als valors i a la conducta moral? Hem millorat la manera de tractar la natura?

Argumentació: Durant els últims decennis hem maltractat el planeta i hem posat en perill el més essencial: la supervivència de l’espècie humana. Volem dominar la natura, però en realitat l’esclafem... De vegades penso que, segons com, la filosofia dels indis d’Amèrica, dels boiximans del sud de l’Àfrica o dels aborígens australians era superior a la nostra... Quan els primers colons europeus van arribar a Austràlia, van preguntar als aborígens: “A qui pertany aquesta terra?” Els aborígens no van trobar cap resposta. No coneixien aquest concepte: per ells, la terra no tenia propietari. En aquella cultura, els homes pertanyen a la terra i en són una part integrant, igual que els animals i els arbres. Ni més ni menys. És un concepte magnífic, individual que impregna sempre el nostre comportament.

Conclusió: Em sembla que, si ens poséssim a aprendre d’aquestes cultures tradicionals i a extreure lliçons de la memòria dels nostres avantpassats, hi guanyaríem.

Posició argumentativa: 
 

b) Assenyala també les fórmules de verbs i construccions sinbtàctiques que es fan servir per argumentar. 

Ens fixem, penso que, em sembla, van arribar, volem...

 
 LA CONTRAARGUMENTACIÓ

•  Planteja contra arguments a la tesi i els arguments següents: 

 TESI: Cal prohibir els mòbils a les escoles. 

ARGUMENTS: 

-El mòbil no té cap funció a les aules. 

-El mòbil és un element de distracció 

-El mòbil és, de vegades, una eina per assetjar els alumnes (fotos i filmacions violentes).

Molta gent no vol que els mòbils es utilitzen a clase por moltes raons. Jo crec que el mòbil, amb ordre, es poden utilitzar a clase i ser molt util. Podem buscar molta informació, i amb unes regles el mòbil es pot utiliozar de una manera ordenada i sense que els alumnes estiguen distrets o jugant amb el mòbils. En algunes escoles estan utilitzan tablets i ordinadors, els mòvils son tecnologies acesibles i rápides en buscar informació. Per això jo crec que els mòbils es podrien deixar utilitzar a classe,

TEXT 3

En general, seria important que els pares renunciessin a apuntar els fills a un nombre tan elevat d’activitats extraescolars: artístiques, esportives, d’aprenentatge de llengües estrangeres... Les motivacions dels pares són diverses i en aparença vàlides: no saben on deixar els nens ni a qui confiar-los; desitgen que els fills tinguin allò que ells no han pogut tenir per causes econòmiques i d’oportunitats socials; sostenen que són experiències útils per formar-se en el futur... La primera motivació és comprensible: en efecte, la ciutat sembla impedir que els nens puguin trobar-se, viure i gaudir amb suficient autonomia del temps lliure a causa de la mateixa estructura urbana i de la por dels diferents perills... La segona motivació és egoista: és sempre un error considerar els fills com a pròtesis dels pares, destinats a aconseguir allò que els pares no han estat capaços o no han pogut assolir. La tercera és equivocada: les diferents activitats (esportives, artístiques, lingüístiques) que els nens inicien a causa dels pares i que les arriben a deixar per cansament es perden per sempre i també les que tornaran a iniciar i tornaran a abandonar. Es produeix una vacunació per sempre dels nens amb relació a aquestes activitats. Valdria la pena deixar als nens més temps lliure per organitzar de forma autònoma els jocs amb els amics i esperar que siguen ells qui demanin, i amb insistència, per exemple, matricular-se en un curs per perfeccionar una activitat que ja han experimentat com a gratificant i que estiga en correspondència amb les seves expectatives i capacitats. S’estalviarien diners, moltes frustracions i els nens guanyarien temps per jugar.  

                                                           Francesco Tonucci, Quan els nens diuen prou! 

•  Assenyala el tema del text i indica les parts d’aquest. 

Tema: Els pares no tenen que apuntar als fills a tantes activitats extraescolars, sinó deixar que els xiquets els que demanin que els apunten a alguna activitat.

 

Tesi: En general, seria important que els pares renunciessin a apuntar els fills a un nombre tan elevat d’activitats extraescolars: artístiques, esportives, d’aprenentatge de llengües estrangeres...

 

Argumentació: Les motivacions dels pares són diverses i en aparença vàlides: no saben on deixar els nens ni a qui confiar-los; desitgen que els fills tinguin allò que ells no han pogut tenir per causes econòmiques i d’oportunitats socials; sostenen que són experiències útils per formar-se en el futur... La primera motivació és comprensible: en efecte, la ciutat sembla impedir que els nens puguin trobar-se, viure i gaudir amb suficient autonomia del temps lliure a causa de la mateixa estructura urbana i de la por dels diferents perills... La segona motivació és egoista: és sempre un error considerar els fills com a pròtesis dels pares, destinats a aconseguir allò que els pares no han estat capaços o no han pogut assolir. La tercera és equivocada: les diferents activitats (esportives, artístiques, lingüístiques) que els nens inicien a causa dels pares i que les arriben a deixar per cansament es perden per sempre i també les que tornaran a iniciar i tornaran a abandonar. Es produeix una vacunació per sempre dels nens amb relació a aquestes activitats.

 

Conclució: Valdria la pena deixar als nens més temps lliure per organitzar de forma autònoma els jocs amb els amics i esperar que siguen ells qui demanin, i amb insistència, per exemple, matricular-se en un curs per perfeccionar una activitat que ja han experimentat com a gratificant i que estiga en correspondència amb les seves expectatives i capacitats. S’estalviarien diners, moltes frustracions i els nens guanyarien temps per jugar.  

• Fixa’t que l’argumentació es basa a rebutjar arguments a favor de les activitats extraescolars. Enumera aquests arguments.

-La primera motivació és comprensible: en efecte, la ciutat sembla impedir que els nens puguin trobar-se, viure i gaudir amb suficient autonomia del temps lliure a causa de la mateixa estructura urbana i de la por dels diferents perills... 
-La segona motivació és egoista: és sempre un error considerar els fills com a pròtesis dels pares, destinats a aconseguir allò que els pares no han estat capaços o no han pogut assolir. 
-La tercera és equivocada: les diferents activitats (esportives, artístiques, lingüístiques) que els nens inicien a causa dels pares i que les arriben a deixar per cansament es perden per sempre i també les que tornaran a iniciar i tornaran a abandonar.

TEXT 4

En una piscina del nord d’Itàlia, un nen de sis o set anys aconsegueix el tercer lloc en un torneig nacional de natació en la seva categoria. El pare, indignat, li retreu: “Creus que hem vingut de Sicília per ser tercer?” El nen plora.

Aquesta és una escena incivil que no s’hauria de veure mai. Sens dubte el comportament del pare va ser exagerat i absurd. Molts nens viuen l’experiència de la competició, de la victòria i del fracàs massa aviat i amb un cost emotiu excessiu. Fóra desitjable que les associacions esportives regularen les activitats competitives tant en els entrenaments com en els torneigs fins a una edat raonable: dotze o catorze anys, per exemple.

Francesco Tonucci, quan els nens diuen prou!

•  Assenyala la tesi, l’argumentació i la conclusió. 

Tesi: En una piscina del nord d’Itàlia, un nen de sis o set anys aconsegueix el tercer lloc en un torneig nacional de natació en la seva categoria. El pare, indignat, li retreu: “Creus que hem vingut de Sicília per ser tercer?” El nen plora.

Argumentació: Aquesta és una escena incivil que no s’hauria de veure mai. Sens dubte el comportament del pare va ser exagerat i absurd. Molts nens viuen l’experiència de la competició, de la victòria i del fracàs massa aviat i amb un cost emotiu excessiu.

Conclució: Fóra desitjable que les associacions esportives regularen les activitats competitives tant en els entrenaments com en els torneigs fins a una edat raonable: dotze o catorze anys, per exemple.

Text 5

Zo we zo, en una Ilengua de I'Àfrica central, el sangoa, significa «un home és home». Una persona és una persona: tots els éssers humans tenen la mateixa  dignitat. Això és una veritat tan antiga com nosaltres mateixos, enfosquida, en  aquests anys que veuen la violència racial, el genocidi, la guerra econòmica i  religiosa i venjances seculars que devasten pobles que es voldrien anomenar civilitzats.

Què podem fer, individualment i col·lectivament, per posar-hi fi, perquè no passe més? Si hem de jutjar per tot el que expliquen els diaris i la televisió cada dia, la resposta és «res o ben poc>. Jo no sóc capaç de respondre a aquesta qüestió,  i no he trobat mai ningú capaç de fer-ho. Si hi ha algú que sàpiga com evitar  aquesta matança quotidiana, que ho diga al més aviat possible. El món és ple de bones intencions i d'aplicacions funestes. Però, si no som capaços de fer habitable aquesta societat, què hi podem fer ací?

Podrien respondre els qui hi van venir abans que nosaltres? No ho crec, perquè tot el que tenim al nostre voltant avui dia és en bona part una herència deixada pels qui ens han precedit. «Jo dic que els morts enterren els vius», exclama un personatge d'Esquil. I, no obstant això, devem als nostres pares i als nostres avis el fet mateix de ser vius. Què pot fer una nova generació per incidir en el curs de la història? Hem de trobar-hi una resposta.

És útil recordar que les coses que ens fan iguals són preponderants respecte les que ens fan diferents. El colorNo creiem en l'amor etern perquè encara que contem l'amor a un familiar per exemple mare, pare o un germà, pots tindre una discusió forta amb ells. També hi ha casos de violacions per part d'uns familiars a altres i no creiem que la víctima vulga molt a l'agresor. Si és amor romàntic (de parella) hi ha situacions que poden durar fins que moren però si visquérem una eternitat, pensem que no aguantaria l'amor, si fórem eterns, amb discusions, desacords... no duraríem sempre.És clar que hi han persones que mai deixarem d'estimar, pero quasi mai l'amor és etern, per a nosaltres. de la pell i la forma del cos, la lIengua i la cultura diferencien els milions d'éssers humans escampats pel planeta. Aquesta varietat que testimonia la nostra capacitat d'afrontar el canvi, adaptar-nos a ambients diversos i desenvolupar estils de vida originals, és la millor garantia per al futur de l'espècie humana. Els coneixements que hem adquirit sobre nosaltres mateixos mostren, però, amb claredat, que tota aquesta diversitat, com l'aspecte canviant  de la superfície del mar o de la volta del cel, és ben poca cosa respecte a I'immens patrimoni que els éssers humans tenim en comú.

LUIGI LUCA I FRANCESCO CAVALLI-SFORZA • Qui som: historia de la diversitat humana

 

- Assenyala el tema, la tesi, l’argumentació i les conclusions del text.

Tema: Tots els humans tenim la mateixa dignitat, però, desgraciadament, existeixen la violència racial, el genocidi, la guerra econòmica i  religiosa i venjances seculars que devasten pobles.

Tesi: Zo we zo, en una Ilengua de I'Àfrica central, el sangoa, significa «un home és home». Una persona és una persona: tots els éssers humans tenen la mateixa  dignitat. Això és una veritat tan antiga com nosaltres mateixos, enfosquida, en  aquests anys que veuen la violència racial, el genocidi, la guerra econòmica i  religiosa i venjances seculars que devasten pobles que es voldrien anomenar civilitzats.
Què podem fer, individualment i col·lectivament, per posar-hi fi, perquè no passe més?

Argumentació: Si hem de jutjar per tot el que expliquen els diaris i la televisió cada dia, la resposta és «res o ben poc>. Jo no sóc capaç de respondre a aquesta qüestió,  i no he trobat mai ningú capaç de fer-ho. Si hi ha algú que sàpiga com evitar  aquesta matança quotidiana, que ho diga al més aviat possible. El món és ple de bones intencions i d'aplicacions funestes. Però, si no som capaços de fer habitable aquesta societat, què hi podem fer ací?
Podrien respondre els qui hi van venir abans que nosaltres? No ho crec, perquè tot el que tenim al nostre voltant avui dia és en bona part una herència deixada pels qui ens han precedit. «Jo dic que els morts enterren els vius», exclama un personatge d'Esquil. I, no obstant això, devem als nostres pares i als nostres avis el fet mateix de ser vius. Què pot fer una nova generació per incidir en el curs de la història? Hem de trobar-hi una resposta.

Conclució: És útil recordar que les coses que ens fan iguals són preponderants respecte les que ens fan diferents. El color de la pell i la forma del cos, la lIengua i la cultura diferencien els milions d'éssers humans escampats pel planeta. Aquesta varietat que testimonia la nostra capacitat d'afrontar el canvi, adaptar-nos a ambients diversos i desenvolupar estils de vida originals, és la millor garantia per al futur de l'espècie humana. Els coneixements que hem adquirit sobre nosaltres mateixos mostren, però, amb claredat, que tota aquesta diversitat, com l'aspecte canviant  de la superfície del mar o de la volta del cel, és ben poca cosa respecte a I'immens patrimoni que els éssers humans tenim en comú.

  - Digues quins valors defensa el text i raona si són valors actuals. 

     Defensa que tots els éssers humans sóm iguals, independentment del color de pell, la religió, el génere, la llengua, la cultura, etc. Crec que són valors que tots tendriem que tenir, i que desgraciadement hi ha gent al món que no els respeta.

TEXT 6

Hi ha concursos estúpids i distincions dubtoses. Hi ha persones que volen destacar siga en el que siga. Per aconseguir-ho no dubten a apuntar-se als concursos més estrafolaris. Sabien que als Estats Units hi ha un concurs de vambes putrefactes? Sembla increïble, però no és un invent ni un acudit. El concurs forma part de la moda del mal gust que domina el temps que vivim. Hi ha gent que presumeix d’anar mal vestida, de portar els cabells com un drap brut, de fer pudor.

Maria de la Pau Janer, Avui 8-4-2007

•      Assenyala la pregunta retòrica que apareix en el text i justifica per què ho és.

Sabien que als Estats Units hi ha un concurs de vambes putrefactes? Perquè al text parla de la quantitat de concursos estrafolaris als quals la gent es presenta per guanyar qualsevol cosa, i amb aquesta pregunta està posant un exemple.
TEXT 7
Déu n'hi do, el primer amor!
La mare que va parir els tòpics!
Primer amor. Primer amor. PRIMER AMOR.
Bé, què?

Enraones amb qui siga sobre el primer amor i et deixa anar el rotllo. El seu rotllo. Si encara no l'has tingut, gires els ulls en blanc i et poses lànguid. Et fas la típica sèrie de preguntes poca-soltes: «On deu ser?», «Em dec haver encreuat amb ell alguna vegada sense saber-ho?», «El reconeixeré quan arribe el moment?», «Tardarà molt?»
I si ja ha passat ... Que no surt mai bé. Que és com la grip, que cal passar-Ia al llit i suar perquè no hi ha cap remei per combatre-Ia. Que deixa senyals. Que et marca per a tota la vida. Que no s'oblida. Que ...

I si et sur! bé, si t'enrotlles amb el manso en qüestió, si tires pel dret, tingues l’edat que tingues, et vénen amb l'altra cara del disc: que cornençar tan aviat amb un xic no pot ser bo. Que et cremes abans. Que et cases aviat. Que les parelles que comencen a sortir d'adolescents o massa joves se separen als trenta. Que ... En què quedem?

Algú em pot dir ALGUNA COSA DIFERENT?

Ei, sóc acíl Em sentiu? 

Jordi Sierra i Fabra, Ràbia

- Indica el tema del text i formula la tesi completant la frase següent:
 TEMA: El primer amor i els seus tòpics.

• Sobre el primer amor no hi ha informació fiable: només sentim a dir…

que ningú sap qui és, et marca per a tota la vida i pot causar molts problemes.  
- Utilitza la ironia (dir el contrari del que penses) i algun altre dels recursos anteriors per defensar la teua idea sobre com és l'amor autèntic.

Bé, doncs l'amor és una cosa molt bonica: veus al teu primer amor, t'enamores d'ell o ella, et cases i tingues molts fills i filles. Almenys això t'anirà sempre bé en la vida i mai t'equivocaràs ni sofriràs.