Treball de la lectura: 2a avaluació
Llibre: "La vida contada a un nen del veïnat", de Vicent Andrés Estellés
Activitats abans de la lectura
La poesia en general no m'agrada. M'agraden les cançons de tipus house, dance, electro, dubstep, pop, etc. La lletra de aquestes cançons a vegades és bonica, a pesar de que no sol rimar. Tracta de temes diversos.Durant la lectura
Jocs prohibits
En el poema
l'autor parla de coses que li agradarien fer i que estan prohibides, i
diu que serà feliç quan les faci. La idea que em transmet és de
llibertat. La figura retòrica que predomina és l'encadenament.
L'ofici
El
poema parla de l'infància de l'autor, de la seva família de forners, de
com en feien el pa, etc. Transmet enyorança. Els recursos retòrics que
més abunden són el polisíndeton i l'encadenament.
La vida contada a un nen del veïnat
En el poema,
l'autor o una altra persona està contant a un nen del veïnat mentre
berena com es va crear la vida. Dos figures retóriques que destaquen són
l'encadenament i el paral·lelisme.
M'agraden molt les albergínies
Es parla de que
a l'autor li agraden molt les albergínies, sobretot quan les fa la
persona que ell estima. També explica com les assaboreix. Transmet
feliçitat per les petites coses de la vida. La figura retòrica que
destaca és l'encadenament.
M'estime molt, de bon matí, treballar el meu hort
L'autor diu que
li agrada treballar de matí al seu hort, explica com cuida les seves
hortalisses, i segueix tots els dies la mateixa rutina. L'idea que
transmet és la felicitat per les coses que no canvien. El recurs retòric
que predomina és l'enumeració.
Res no m'agrada tant
Parla de com
prepara pimentó, pa i oli i se'ls menja, i diu que li agrada molt aquest
menjar. Aquest poema és similar a "M'agraden molt les albergínies". La
figura retórica que predomina és l'encadenament.
M'estimat molt la vida
Diu que li
agrada molt la vida i les seves petites coses com li agraden, per
exemple, una taula o un menjar; i transmet feliçitat. Destaca algun
polisíndeton.
Bolero de l'Alcúdia
Al poema es parla de com canten i ballen dotze parelles. Pareix una cançó. Hi han comparacions i metàfores.
Cançó de la rosa de paper
Conta com una
noia es va fer una rosa de paper i, quan va morir, el poble on vivia es
passava la rosa de paper i l'ajuntament mai la va trobar. És un poema
bonic i és el que més m'agrada. Abunden anàfores i paral·lelismes.
Nen que agafes la pedra del sól alegrement
Parla de la felicitat de l'infància, i la despreocupació i l'alegria. La figura retòrica que destaca és l'encadenament.Goig del carrer
L'autor parla
de la felicitat de quan eren infants i jugàven al carrer, de com es
reien i s'ho passaven bé. Transmet felicitat i enyorança pel passat
alhora. Destaquen encadenaments i paral·lelismes.
El mes de maig, que precipita
El poema parla
del que passa al mes de maig: a la naturalesa i com arriben els mariners
al port. Transmet felicitat pel retrobament. Abunden encadenaments.
Cançó de la lluna
El poema tracta
de la lluna, i de com li agrada a l'autor. Transmet tranquil·litat. La
figura retòrica que més destaca és el paral·lelisme.
El primer pis, venint del cel, era el nostre
Parla de la
nostàlgia que sent l'autor per la seva estimada. Transmet enyorança. El
recurs retòric que més abunda és l'encadenament.
Deixa'm que et pense, que t'invente; deixa
Al poema es
parla de com estima l'autor a la seva estimada. Transmet amor. La figura
retòrica que més abunda és el paral·lelisme.
Canten ocells al dematí al balcó
Es parla de com
canten el ocells al balcó i com els escolta l'autor. També parla dels
seus sentiments. Per a mi, transmet felicitat i una certa enyorança. No
hi ha ninguna figura retòrica.
Canten els cors en el capvespre
Es parla de com
s'escolten cantar als cors al capvespre al bosc, i com la naturalesa
segueix el seu curs. Transmet tranquil·litat. Recursos retòrics hi ha
alguna comparació.
Sabia que vindries, que ja era
Parla de que
dos estimats tenes que hablar sobre algun tema important. El tema és
l'amor. Les figures retòriques que més abunden són l'encadenament i el
paral·lelisme.
Amor i amor quan plou i quan fa sol
Parla de l'amor que sent l'autor per la seva estimada. La figura retòrica que destaca és el paral·lelisme.
Ai, si possible fos
tanta felicitat
com
cap
al teu cor, al teu cor
enormement meravellat
a cada jorn i a cada cosa
que broten al teu pas!
¡Ai! ¡Si possible fos,
quina felicitat!
Tu o el teu cor, astre sense òrbita,
¿des de quin món il·luminat?
L'autor es
pregunta a aquest poema que si fora possible tanta felicitat com la que
cap al cor d'una persona. Hi han preguntes retòriques hi encadenaments.
Cançó de bressol
Es tracta d'una cançó de bressol que parla de la mort. La figura retòrica que més abunda és la anàfora.
Avui, que faria sis mesos.
És un poema en
el que l'autor declara el seu amor a la seva estimada. La idea que
transmet és d'amor. La figura retòrica que destaca a aquest poema és
l'encadenament.
Aquest mar que sabem
Parla del mar,
de com s'enduu a les persones lluny i a que es pareix aquesta extensió
d'aigua. Transmet enyorança pels que s'han perdut, i a la mateixa vegada
tranquil·litat. Les figures retòriques que destaquen són l'encadenament
i la comparació.
És així, si us plau
Aquest poema és
molt curt i senzill, i representa l'arribada de la mort. La temàtica és
la mort. Els recursos retòrics que destaquen són l'anàfora i el
paral·lelisme.
Anem anant
Com el poema
anterior, aquest també parla de la mort. Transmet que, després de tot,
la mort ens arribarà. Les figures retòriques que més abunden són, com al
poema anterior, l'anàfora i el paral·lelisme.
Em posareu entre les mans a la creu
Aquest poema
també parla de la mort. L'autor conta com vol que siga el seu funeral.
La figura retòrica que apareix és l'encadenament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario