Unitat 1
1.-
l'exemple
la ema
la una de la nit
l'entrepà
l'instrument
la indústria
la ira
l'ull
la humanitat
la impertinència
el iogurt
l'OTAN
l'11
l'hiat
la investigació
la hiena
l'enveja
la història
la asimetria
el iot
l'oca
la anormalitat
2.-
l'alcaldessa va anar al museu a veure l'exposició de pintura.
l'ONU ha ordenat la retirada immediata de les tropes que es troben a l'Iraq.
el monestir de la Murta està situat a la comarca de la Ribera Alta.
els pares de Joan van viatjar a l'Índia.
la pròxima setmana tenim els exàmens finals.
3.-
1)Les advocades
A.-L'advocada
2)Els indis
B.-L'indi
3)Les infermeres
A.-La infermera
4)Les interferències
B.-La interferència
5)Les ales
A.-L'ala
6)Les iardes
A.-La iarda
7)Les illes
A.-L'illa
8)Les universitàries
A.-La universitària
9)Les il·lusions
A.-La il·lusió
10)Els ungüents
B.- L'ungüent
11)Els himnes
B.- L'himne
12) Les emes
A.- La ema
13)Les herbes
B.-L'herba
14)Les orelle
A.-L'orella
15)Els óssos
A.-L'ós
4.-
Sopa de peix
Horari d'autobusos
6.-
a) m'afaite tots els dies
b) Mira'm quan et parle
c) Ell m'entén perfectament
d) t'has enganyat de carrer. Fixa't per on vas
e) Si vols participar-hi, apunta't
f) No t'entenc
g )El llibre, ja l'he llegit i l'he tornat
h) Si vols el comandament a distància, agafa'l
i) l'ordinador, porta'l quan acabes
j) la jaqueta, l'has llavada tu
k) L'equació, l'he resolta
l) La ràdio, l'escolte de matí.
Unitat 3
1.-
Si la vocal tònica està en l'última síl·laba la paraula serà aguda.
Si la vocal tònica està en la penúltima síl·laba la paraula serà plana.
Les
dotze terminacions que cal memoritzar, a fi d'accentuar les paraules
com cal, són: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in.
Si la vocal tònica està en l'antepenúltima síl·laba la paraula serà esdrúixola
Les paraules esdrúixoles s'accentuen sempre.
Les paraules planes s'accentuen si no acaben en cap de les dotze terminacions.
Les paraules agudes s'accentuen si acaben en alguna de les dotze terminacions.
2.-
Lleuger
Aguda Plana Esdrúixola
Plànol
Aguda Plana Esdrúixola
Sèmola
Aguda Plana Esdrúixola
Parròquia
Aguda Plana Esdrúixola
Lingüístic
Aguda Plana Esdrúixola
Veí
Aguda Plana Esdrúixola
Museu
Aguda Plana Esdrúixola
Telègraf
Aguda Plana Esdrúixola
Àlgebra
Aguda Plana Esdrúixola
Conciència
Aguda Plana Esdrúixola
Prompte
Aguda Plana Esdrúixola
Finestrat
Aguda Plana Esdrúixola
Oceà
Aguda Plana Esdrúixola
Bèstia
Aguda Plana Esdrúixola
Acne
Aguda Plana Esdrúixola
3.-
Aurèola Rèptil
Diòptria Acne
Èczema Atmosfera
Futbol Església
Tèxtil Fàbrica
4.-No eixien les definicions
5.-
| Valuos | Porta accent perquè és aguda i acaba en -os. | :-) |
| optim | Porta accent perquè és plana i no acaba en cap de les dotze terminacions. | :-) |
| entrepa | Porta accent perquè és aguda i acaba en vocal | :-) |
| polvora | Porta accent perquè és esdrúixola i s'accentuen sempre. | :-) |
| cerimonia | Porta accent perquè és esdrúixola i s'accentuen sempre. | :-) |
UNITAT 4.
L'accent diacrític:
L'accent
diacrític és un tipus d'accent gràfic que s'usa per a diferenciar mots
que tenen la mateixa forma gràfica i de vegades la mateixa pronunciació,
però significats diferents.
L'accent diacrític:
És - verb ser
Es - pronom feble
Féu - Perfet del verb fer
Feu - Present o imperatiu de fer
Mà - Part del cos humà
Ma - Possessiu àton femení
Mòlt - Partiipi del verb moldre
Molt - Quantitatiu
Món - Univers
Mon - Possessiu àton masculí
Pèl - Filament que creix a la pell
Pel - Contracció
Què - Pronom interrogatiu
Que - Pronom relatiu àton. Conjunció
Sòl - El terra
Sol - Astre. Sense companyia. Nota musical. Verb soler
L'accent diacrític:
Bé - De bona manera
Be - Nom de lletra. Ovella
Dóna - Verb donar
Dona - Persona de sexe femení
Més - Quantitatiu
Mes - Part de l'any
Ós - Mamífer
Os - Part de l'esquelet
L'accent diacrític:
1. Ja estic fart que em prengues el pèl pel meu nas.
2. La seua dona li dóna cada dia una poma per postres.
3. El nét dels senyors Rovira va net i polit com si acabara d'eixir de la tintoreria.
4. És alt, ben ric i simpàtic. Es diu Antoni Cucarella.
5. Sí que és extrany: em va dir que si no hi era a sa casa, estaria a casa de la iaia.
6. Són les dotze i encara no tinc son.
La dièresi:
La dièresi és el signe gràfic (¨) que escrivim damunt les lletres i i u per a indicar:
- Que la lletra u dels grups gue, gui, que, qui s'ha de pronunciar.
- Que la i o la u no formen diftong.
No posem dièresi, però, en els casos següents:
- En les terminacions -us, -um.
- En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la 3a conj.
La dièresi:
Cal que el text s'adeqüe a la situació comunicativa.
Si nosaltres no contribuïm amb la donació de sang, qui ho farà?
Encara que m'ho demanes cent vegades, no t'obeiré.
Jaume, fa uns anys, posseïa una joia molt valuosa.
Mai no us agrairé bastant tot el que heu fet per nosaltres.
La moda no influeïx en la meua manera de vestir.
Al president se li ha atribuït molts delictes.
Encreuat:
|
|
| 1C |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 2E | S | P | O | N | T | A | N | E | Ï | T | A | T |
|
|
|
|
|
|
|
| N |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| S |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 3A | Q | Ü | E | D | U | C | T | E |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Q |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 4A | Q | Ü | Í | F | E | R |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| È |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 5L | I | N | G | Ü | I | S | T | A |
|
|
|
|
| 6P |
|
|
|
|
| C |
|
|
|
|
|
|
| 7F |
|
|
| E |
|
|
|
|
| I |
|
|
|
|
|
| 8L | L | E | N | G | Ü | E | S |
| 9A | G | R | A | Ï | M | 10E | N | T |
|
| U |
|
|
| C |
|
|
|
|
|
|
|
| L |
|
| 11S | U | Ï | S | A |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| O |
|
|
|
| D |
|
|
| 12L |
|
|
| 13R |
|
|
|
| Q |
|
|
| 14S | E | Q | Ü | E | L | A |
|
| U |
|
|
|
| Ü |
|
|
|
| S |
|
|
| U |
|
|
| Ï |
|
|
|
| 15E | S | B | A | L | A | Ï | T |
| Ï |
|
|
| N |
|
|
|
| N |
|
|
|
|
|
|
|
| S |
|
|
| 16A | Ï | L | L | A | T |
|
|
|
| 17V | E | Ï | N | A |
|
La dièresi:
T'estic molt agraït per tots els favors que m'has fet.
Mentre jo produïa els del costat s'enfonsaven.
Anit observava com el sopar coïa a poc a poc.
Mentre estaven encesos els llums, els cartell lluïa amb força.
UNITAT 5.
1.-
ESCRIUREM Z:
-A
principi de paraula; zambià, zebra, zebú, zèfir, zel, zero, ziga-zaga,
ziggurat, zigot, zitzània, zodíac, zòster, zulu, zum-zum
-*
de paraula entre consonant i vocal o entre vocal i consonant: Alzira,
Uzbequistan; aranzel, benzina, calze, èczema, esmorzar, pinzell, salze,
senzill, zimpanzé, zumzeig; mazdeisme, puzle, uzbek
-Entre
vocals en hel·lenismes i manlleus: Belize, Bizanci, Ezequiel, Nazari;
amazona, azalea, àzim, azimut, topazi, trapezi; kamikaze, magazin,
nazisme, ozó
-En
prefixos i sufixos derivats del grec *-, piezo-, rizo- i zoo-:
esquizofrènia, esquizoide; piezoelèctric, piezomètric; rizòfag, rizogen,
rizoma; protozoari, paleozoic, espermatozou, zootècnica
ESCRIUREM S:
-En
general, entre vocals: Baltasar, Cèsar, Eusebi, Eliseu, Ignasi, Isidre,
Susanna; Algesires, Andalusia, Asov, Tunisia; arrasar, anestèsia, ase,
asiàtic, asil, avinentesa, basa (joc), basar (botiga), basílica, brusa,
carrusel, centèsim, cervesa, desé, desembre, desig, despesa, encisam,
enèsim, espasa, gasa, gasela, gaseta, gasosa, gaodèsia, grisa, hisenda,
quasi, llisa, musulmà, presagi, presumpte, proesa, residu, rosegar,
sèsam, sisal, tisana, transaminasa
-En el prefix des- + vocal: desigual, desoir, desunir, deshonest, deshonor
-En
els mots acabats en vocal + -sió: al·lusió, abrasió, circumcisió,
cohesió, col·lisió, difusió, erosió, explosió, fusió, lesió, oclusió,
revisió; llevat de: agressió, omissió, pressió
-En els mots acabats en -èsia: geodèsia, magnèsia, Melanèsia, Polinèsia
-En els mots * abstractes en -esa: acidesa, duresa, fluïdesa, noblesa, pobresa, raresa, vellesa, ximplesa
-En
els cultismes acabats en -asi, -esi, -isi, -osi, -usi: litiasi,
metàstasi, perifrasi, psoriasi, parèntesi, anàlisi, diàlisi, tisi,
artrosi, anacrusi; excepcions: bassi, carassi i potassi (en què no hiha sufix)
-En la flexió i derivació dels mots acabats en vocal tònica + s: cas > casos, casuística; pes > pesos, pesantor; país > països, paisatge; calorós > calorosa, calorosos; il·lús > desil·lusió, il·lusionar-se
-En
els gentilicis que en masculí singular acaben en -és: anglesa,
francesos, islandesa, japoneses, balinesos, finesa, irlandeses;
excepcions: russa, russos, russes i suïssa, suïssos, suïsses
-En
els * de verbs acabats en -metre i -endre: admesos, emesa, apresos,
promesa, remeses; atesa, compreses, empesa, enteses,; però van amb ss:
confessa, espessa i possessa
-En
els verbs derivats de mots acabats en -is, -isa: anís > anisar, avís
> avisar, balisa > abalisar, encís > encisar, gris >
agrisar, llis > allisar, matís > matisar, precís > precisar,
tamís > tamisar; però hi ha moltes excepcions: acarnissar,
entapissar, entropessar, envernissar
-En mots com endisar, enfonsar i derivats: endinsar-se, endinsament, enfonsament, enfonsar-se
-En mots amb el prefix trans- + vocal: transacció, transeünt, trànsit, transoceànic, transició, transitiu
-La s a * de mot + vocal: dos anys, els avis, els ous, els ogres, les hores
2.-
ANTROPÒNIMS
-Teresa
-Eusebi
-Ezequiel
-Cèsar
-Isabel
TOPÒNIMS
-Alzira
-Manises
-Casinos
-Brasil
-Algemesí
VERBS
-Localitzar
-Posar
-Enfonsar
-Desistir
-Cosir
SUBSTANTIUS
-Rosa
-Fusible
-Basílica
-Anestèsia
-Masia
3.-
a) M'agraden les persones que són DELICADES, és a dir, que tracten els altres amb delicadesa.
b) Carme és molt TÍMIDA, no sap com superar la seua timidesa.
c) Ausades que ets PERESÓS! No sé d'on has tret tanta peresa.
d) Utilitza productes NATURALS perquè respecta la naturalesa.
e) Ma tia és una dona BELLA, plena de bellesa.
4.-
Òrgan: organitzar
Realitat: realitzar
Símbol: simbolitzar
Final: finalitzar
Valencià: valencianitzar
Normalitat: normalitzar
Tirania: tiranitzar
Categoria: categoritzar
Polèmica: polemitzar
Escola: escolaritzar
Escàndol: escandalitzar
Anàlisi: analitzar
5.-
-En aquella casa han posat una porta grisa.
-Va comprar una dotzena d'ous per quinze euros.
-Al zoològic vam veure una zebra anomenada Teresa.
-L'explosió va causar la mort de quinze persones a Alzira.
-Vam esmorzar en una masia que era molt vella i senzilla.
-El pinzell és massa gruixut.
-Posar un zero és una cosa ben senzilla.
-Va donar una rosa a la donzella mentre tots aplaudien amb entusiasme.
-Van caminar tretze dies pel desert.
-La crisi es evident si mirem el resultat de l'anàlisi.
Unitat 6
1.-
ESCRIUREN S:
-A principi de mot: sabata, síl·laba, sobirà, suar, la Safor, Simat, Sumacàrcer
-En els estrangerismes amb s líquida: scherzo, statu quo, strictu senso, striptease, stop
-Precedida o seguida de consonant: melsa, dansa, festa, gespa, existent
-A final de paraula: Ademús, Vinaròs; cabàs, nas, gos, arròs, abús, olives, prats
-Amb el prefix a- negatiu o privatiu: asemàntic, asèptic, asexual, asimetria, asimptomàtic
-En els * amb prefixos cultes acabats en vocal aero-, ante-, anti-, auto-, bi-, contra-, entre-,foto-,
hipo-, mono-, para-, poli-, supra-, tele-, tetra-, tri-, uni-, vice-, vivi-: aerosol, antesala, antisèptic,
autosuficient, bisulfat, contrasentit, entresuar, fotosensor, hiposòdic, monosèpal, parasíntesi,
polisacàrid, suprasensible, telesella, tetrasíl·lab, trisacàrid, unisexual, vicesecretari, vivisecció
-En els * amb lexema + lexema començat per s: barba-serrat, esclata-sang, gira-sol, herba-sana,
para-sol, penya-segat
ESCRIUREM SS:
-Entre vocals: bassa, cassola, essencial, passar, possible
-En els mots en què apareix el sufix femení -essa, -esses: abadessa, comtesses, deessa,
disfresses, tigressa; excepte: burgesa, pagesa, feligresa, marquesa, princesa
-En els mots en què apareixen * en -íssim, -íssima: pobríssim, pobríssima, pobríssims,
pobríssimes
-En la flexió de paraules * acabades en -as, -es, -is, -os, -us: cabassos, accessos, anissos,
arrossos, barnussos; però hi ha moltes excepcions: casos, permisos, abusos, països
-En els tòponims i antropǹims: Alcàsser, Brussel·les, Eivissa, Prússia, el Rosselló, Rússia,
Saragossa, Sargassos (mar), Suïssa, Rossend, Vanessa
-En els * -gress-, -miss- i -press-: agressor; admissió, transmissor; compressió
-En la * de qualsevol: qualssevol, qualssevulla
-A final de mot en manlleus: edelweiss, gauss, loess, trass (putzolana natural)
-Darrere del prefix as-: assabentar-se, assaborir, assecar, assenyalar, assimilar, assumir,
assecar, assemblea, assolellat, assortir, assegurar, asseure's, asserenat, assumpte
-Amb els prefixos -des, -dis: dessaborit, dessalar, dessecar, dessuadora, dissecar, disseminar,
dissentir, dissident, dissolució
-Amb el prefix pres-: pressentir, pressuposar, pressupòsit, pressupostari
-Amb el prefix pros-: prossecució, prosseguir
-Amb el prefix res-: ressaltar, ressecar, resseguir, ressemblar, ressentir, ressenyar, ressorgir
-Amb els prefixos trans- i sots- + lexema en s: transsexual, transsiberià, transsònic; sotssecretari
ESCRIUREM C:
-Davant e, i: acer, ceba, noces; àcid, cinema, divorci, ignorància, impotència
ESCRIUREM Ç:
-A principi de paraula: nomes en dos arcaismes: ça (ací) i ço (açò)
-* de paraula davant de a, o, u (mai davant e i i): adreça, boçar, cabeça (bulb), capçal, finançar,
mançanilla (vi blanc), novençà, puça, vinça; maçó, veneçolà; traçuda, forçudes
-En els sufixos -ança, -ença: alabança, assegurança, cobejança; complaença, coneixença,
creença, desavinença, naixença, pertinença, temença; però s'escriuen amb s: ansa, dansa,
pansa, pensa i defensa
-En * i participis: amenaçat, desplaçat, forçut, vençut
-En els mots acabats en -iça, -içar: lliça (combat), variça; eriçar, enlliçar
-A final de paraula (sovint alternant amb c en derivats): noms: austruç (au), avanç (d'avançar),
boç (morrió), calç, cerç (vent), endreç, esmerç, esquinç, faç (cara), estruç, llenç, lluç, pedaç,
pertinaç, precoç, solaç, traç, venç, voraç, xoriç; però amb -s: quars; adjectius: atroç, audaç,
balbuç, cuguç, feliç
-En antropònims i topònims: Calassanç, Feliça, Llorenç, Pancraç, Ponç, Sanç; Açores,
Ademuç, Bragança, Coblença, Moçambic, Niça, Provença, Puçol, Veneçuela
2.-
cinema
cent
cervell
celobert
setrill
cinc
cinturó
sivella
cel·lulosa
cilindre
celler
centre
sépia
cirera
cèl·lula
citar
3.-
carnisseria
destroça
tassa
forçut
braços
cistella
dissabte
disfressar
fiança
avançar
pòlissa
solució
veloç
llançar
adreça
cinta
pinces
decisió
4.-
Dilluns compre lluç.
Dimarts compre naps.
Dimecres unes nespres.
Dijous compre ous.
Divendres faves tendres.
Dissabte dolces pastes.
Diumenge tot m'ho menge.
5.-
-Una pòlissa de cinquanta pessetes.
-La teulada era de pissarra i la façana arrebossada.
-Tenia molta pressa per començar medicina.
-L'eriçó avançava sense fer gens de fressa.
-Vacances a Còrsega.
-La mestressa va ficar a la bossa el peix.
-Al circ hi havia un pallasso que feia anar puça amb bicicleta.
-Dissabte va ingressar al calabós.
6.-
-L'ambulància no cabia a l'ascensor.
-L'assassí es va disfressar per a fugir.
-El pastisser té una gossa ben gran.
-No hem encertat l'excursió.
-Tenim l'esperança que no se'ns facen malbé les cebes.
-El xic de les assegurances em va venir a fer l'explicació a la piscina i tot!
-El Vicent va pujar la persiana de soterrani.
-El príncep commogué en la seua consciència
Tema 7
1.-
C
2.-
Jo puge
Tu puges
Ell, ella, vosté puja
Nosaltres pugem
Vosaltres pugeu
Ells, elles, vostés pugen
(Tu) puja
(Vosté) puge
(Nosaltres) pugem
(Vosaltres) pugeu
(Vostés) pugen
3.-
rojor
rebutjar: rebuig
desitjos
fageda
safaretget
lletjor
enutjar
mitja
marejar
estiuejar
passejar
bogeria
assajar
4.-
Tu viatges
Ell, ella, vosté viatja
Nosaltres viatgem
Vosaltres viatgeu
Ells, elles, vostés viatgen
Tema 8
1.-
xarop
Bruixa
xavier
Queixa
xàbia
Saxó
Madeixa
Coixí
xafar
Teixit
Deixar
Aixovar
Aixeta
xuplar
èxit
2.-
Nàixer
Baixar
Crucifixió
Coixejar
Calaixera
Dibuixar
Afluixar
Engreixar
3.-
xiular
Punxa
xifra
Marxa
explicar
xut
panxa
arxiu
reixa
4.-
A.
5.-
L'anorèxia nerviosa és un
trastorn del comportament caracteritzat per un refús, més o menys
sistematitzat, de prendre aliment i com a resposta a conflictes
psíquics.
Els
qui pateixen aquesta malaltia presenten aquests símptomes: no mengen -o
mengen aliments que consideren adients a la seua exagerada i equívoca
dieta-, vomiten, beuen molta aigua, prenen un excés de laxants, fan
exercici de manera obsessiva, no dormen, amaguen la panxa tot el dia,
estan de mal humor, coneixen tècniques per a enganyar els pares, la
família, els amics i fins i tot a si mateixos.
A
Espanya existeixen més de 300.000 adolescents que pateixen anorèxia
nerviosa, aproximandament un 6% dels joves. La malaltia s'avança en els
xiquets, augmenta en els homes i apareixen dones menopàusiques i
persones de quaranta anys amb problemes laborals o de separació.
La influència dels models publicitaris, la fixació
per aconseguir una imatge idíl·lica i estilitzada, el foment de la
competitivitat i la incomunicació són algunes de les causes d'aquesta
malaltia que requereix atenció mèdica i psicològica i a la qual tots podem dir NO.
6.-
La
trajectòria del nostre personatge està farcida d'èxits, de prestigi
mundial que fan considerar el sugeriment d"investir-lo doctor honoris
causa tot un encert. Tot i que en els anys de joventut visqué amb
exaltació l'ingrés en un monestir jesuïta, més endavant, arran d'un
brevíssim període d'estiueig al txad, descobrí la seua veritable vocació
i optà per canviar de professió. Aleshores dirigí la seua trajectòria
cap a l'antropologia, una matèria que sempre li havia suscitat un gran
interés, disciplina de la qual hui se'l considera un geni. Els seus
estudis han contribuït a desxifrar els jeroglífics egipcis més complexos
que han suportat el pas del temps i que juguen un paper fonamental en
el coneixement del passat de la humanitat.
UNITAT 9:
1.-
Formigues: Formiguer
Vespes: Vesper
Vaques: Vaqueria
Egües: Eguassada
Llagostes: Llagostada
Bèsties: Bestiar
Cavalls: Cavallada
Porcs: Porquera
2.-
Charcutería: xarcuteria
Pescadería: peixateria
Pastelería: pastisseria
Ropa para el hogar: roba per a la llar
Lencería: llenceria
Oportunidades: oportunitats
Artículos de playa: articles de platja
3.-
**MOBLES
llit, tauleta, sofà, cadira, balancí, armari, prestatgeria, calaixera, penja-robes.
**ELECTRODOMÈSTICS
frigorífic, disc compacte, eixugacabells, planxa, aspiradora, televisor, radiador, reproductor DVD, batedora, llum de peu.
**ROBA
banyador,
calçotets, ulleres, corretja, escalfador, dessuadora, sabatilles,
pantalons, barnús, caçadora, samarrera, jersei, xandall.
**ARTICLES DE REGAL
perfum, llibre, rellotge, motxilla, clauer, anell, àlbum.
4.-
Aaaah!: Esglai, ensurt o sorpresa
Puuum!: Tret, tir
Ai!: Dolor
Xip-xap: Xipolleig d'una massa líquida
Ei!: Saludar o cridar l'atenció
Plaaaf!: Galtada
Mèu, mèu: Veu de gat
Ha, ha, ha!: Riure
Xiu-xiu: Conversa en veu baixa
Brouuuum! Broum!: Soroll d'una moto
5.-
Home refranyer gos i malfaener
6.-
Forasters vindran que de casa ens trauran
7.-
Cada pal que aguante la seua vela
8.-
Qui té vergonya es mor de fam
9.-
Salut i pessetes que la resta són punyetes.
Quan un no vol, dos no es barallen.
Si et cases fas bé, i si no et cases, també.
Renyines d'enamorats, amors multiplicats.
Qui no escolta la raó, escoltarà el bastó.
A boca tancada no entren mosques.
Comptes clars, allarguen les amistats.
Del que no entengues no en compres ni en vengues.
Hoste i peix menut, al cap de tres dies, put.
Qui no en sap més, amb sa mare es gita i no peca.
